editorial

"Panem et circenses"

Amb el mes de juliol l'activitat festiva a Santa Maria arriba al seu màxim anual, amb les festes patronals que organitza l'Ajuntament. Aquestes festes, juntament amb la fira, que té lloc a l'abril, suposen un immens desplegament de mitjans humans i econòmics, privats i sobretot públics, en uns esdeveniments lúdics que impliquen a molta de gent. No són, però, ni de molt, les úniques celebracions festives al nostre poble: el calendari de festes any a any es va fent més atapeït amb saraus i esdeveniments promoguts per l'Ajuntament i per diversos col·lectius locals, sempre o quasi sempre amb el suport municipal.

No hi ha dubte que les festes són una de les principals prioritats de l'equip de Govern municipal. L'Ajuntament organitza festes tradicionals en el nostre calendari, cada vegada més grans i multitudinàries; d'altra banda dóna suport a moltes altres festes -antigues i sobretot noves- que organitzen entitats i col·lectius diversos; i també crea festes noves: la del vi n'és l'exemple més recent; i el súmmum d'aquest interès municipal per les celebracions el vàrem tenir en una "primera" festa de l'ametla, que d'acord amb la seva denominació tenia una vocació de continuïtat que finalment es va veure estroncada.

Per una part les festes són una necessitat social, una activitat que en primer lloc alegra l'existència de la població, encara que sigui de manera transitòria; i sobretot promou la participació d'una quantitat de gent cada vegada major en la vida local, i els jocs populars de les festes de juliol en són un bon exemple.

Però tot té cara i creu: les festes impliquen també una creixent despesa de doblers públics, que d'acord amb els diversos criteris personals, socials o polítics podrien ser dedicats a altres necessitats del poble. Davant l'auge festiu que es fa patent any rere any a Santa Maria, són cada dia més les veus que troben que s'haurien de dedicar més esforços i doblers a altres àmbits.

Les mancances i necessitats del nostre poble són moltes i molt diverses: encara no tenim definit un model urbanístic, i mentrestant el desgavell de finques, xalets i casetes continua sense aturall. La circulació, tant rodada com a peu, és un caos que no sembla que es vulgui solucionar: és difícil caminar, els cotxes embossen els carrers, i el creixent trànsit de camions que diàriament passen per la carretera fan malbé l'asfalt i la qualitat de vida dels Hostals. Hi ha un notable dèficit d'infraestructures en molts d'àmbits: zones verdes, equipaments esportius i de tota casta..., en l'àmbit educatiu som una de les poques poblacions amb més de 5.000 habitants de Mallorca, per no dir d'Europa, que no té institut, el dèficit en educació preescolar només es veu alleugerit per la iniciativa privada, sense una dotació i una planificació d'equipaments públics suficients; els equipaments socioculturals es van improvisant en funció de la demanda, quasi sempre insuficients i deficients, d'acord amb les subvencions d'administracions supramunicipals i sense una planificació local prèvia; la política mediambiental deixa molt que desitjar: la supressió d'un punt verd n'és el darrer exemple, l'aprofitament d'aigua subterrània abans que la superficial (font de Coanegra) és un altre exponent de la sensibilitat mediambiental municipal.

Seria injust no reconèixer els avanços que hi ha hagut en infraestructures i serveis públics als darrers anys. Però dotar-nos d'uns mitjans adequats per millorar la nostra qualitat de vida és una obligació de qualsevol poder públic -local, insular, autonòmic, estatal o continental- i no un mèrit del polític que ostenta aquest poder.

Les mancances i deficiències assenyalades, i altres que ens deixam, són nombroses i importants, i el que és pitjor, en molts de casos hipotequen el nostre futur. Mentres aquestes no siguin corregides i solucionades, tenir les festes com a prioritat és una política com a mínim discutible. La versió moderna del "panem et circenses" de l'imperi romà: trempó i jocs populars. Està bé viure el present, gaudir de les festes, però sense oblidar tota la resta, assegurar-nos el futur.